Versiones en francés e inglés del romance a la pérdida de Alhama



ALHAMA COMUNICACIÓN da a conocer las versiones francesa e inglesa del más popular de los romances fronterizos
(Grabado de Alhama (1567) realizado por G. Hoefnagle)

La primera fue incluida en "Patrimoine littéraire européen:  Prémices de l'humanisme (1400 - 1515)"  realizada por Jean-Claude Poletda,  en tanto que,  la segunda fue una traducción realizada por el mismísmo Lord Byron

06/11/2005.- ¿Cómo suena el romance de Alhama en la lengua de Shakespeare? ¿Y en la de Rousseau? Desde mis años de estudiante siempre he intentado conocer las traducciones a estas dos lenguas europeas a las que, según aquella modesta publicación de Manuel Vinuesa y Andrés García Maldonado titulada "Alhama la suspirada", -modesta por el número de páginas  que no por el contenido- había sido traducida sin que hasta el momento hubiera podido conocerlas. Dado su interés y las posibilidades que ofrece para maestros y profesores de idiomas, para su utilización por parte de músicos y poetas, incluso para la ya tradicional velada de los romances, ALHAMA COMUNICACIÓN incluye en primicia estas dos versiones y solicita si alguien conoce esta preciosa composición en otras lenguas (alemán, italiano, portugués, gallego,...) considerada por Menéndez Pidal como una  joya de la literatura castellana e inspiradora de numerosas composiciones como el "Poema Oriental" de José Zorrilla, nos la haga llegar para su difusión en esta web. Para ver Woe is me, Alhama! Hélas! mon Alhama! 

Woe is me, Alhama!

The Moorish King rides up and down,
 Through Granada's royal town;
 From Elvira's gate to those
Of Bivarambla on he goes.
 Woe is me, Alhama!

  Letters to the monarch tell
  How Alhama's city fell:
  In the fire the scroll he threw,
 And the messenger he slew.
  Woe is me, Albamal

 Lord ByronHe quits his mule, and mounts his horse,
 And through the street directs his course;
 Through the street of Zacatin
 To the Alhambra spurring in.
Woe is me, Alhama!

When the Alhambra walls he gain'd,
 On the moment he ordain'd
 That the trumpet straight should sound
 With the silver clarion round.
 Woe is me, Alhamal

  And when the hollow drums of war
Beat the loud alarm afar,
 That the Moors of town and plain
Might answer to the martial strain.
Woe is me, Alhama!

Then the Moors, by this aware,
That bloody Mars recall'd them there,
One by one, and two by two,
To a mighty squadron grew.
Woe is me, Alhama!

Out then spake an aged Moor
 In these words the king before,
 'Wherefore call on us, oh King?
What may mean this gathering?'
  Woe is me, Alhama!

 'Friends! ye have, alas! to know
Of a most disastrous blow;
That the Christians, stern and bold,
  Woe is me, Alhama!

Out then spake old Alfaqui,

 With his beard so white to see,
 'Good King! thou art justly served,
Good King! this thou hast deserved.
 Woe is me, Alhama!
 
'By thee were slain, in evil hour,
The Abencerrage, Granada's flower;
And strangers were received by thee
Of Cordova the Chivalry.
Woe is me, Alhama!
 
'And for this, oh King! is sent
On thee a double chastisement:
Thee and thine, thy crown and realm,
 One last wreck shall overwhelm.
Woe is me, Alhama!

 'He who holds no laws in awe,
 He must perish by the law;
And Granada must be won,
And thyself with her undone.'
Woe is me, Alhama!

Fire crashed from out the old Moor's eyes,
The Monarch's wrath began to rise,
Because he answer'd, and because
 He spake exceeding well of laws.
Woe is me, Alhama!
 
'There is no law to say such things
 As may disgust the ear of kings:
 'Thus, snorting with his choler, said
 The Moorish King, and doom'd him dead.
Woe is me, Alhama!

Moor Alfaqui! Moor Alfaqui!
 Though thy beard so hoary be,
The King hath sent to have thee seized,
For Alhama's loss displeased.
Woe is me, Alhama!
And to fix thy head upon
 High Alhambra's loftiest stone;
That thus for thee should be the law,
Woe is me, Alhama!
 Toma de Alhama en la silleria de la catedral de Toledo

 'Cavalier, and man of worth!
 Let these words of mine go forth!
 Let the Moorish Monarch know,
 That to him I nothing owe.
Woe is me, Alhama!

'But on my soul Alhama weighs,
And on my inmost spirit preys;
And if the King his land hath lost,
Yet others may have lost the most.
 Woe is me, Alhama!

 'Sires have lost their children, wives
 Their lords, and valiant men their lives!
One what best his love might claim
Hath lost, another wealth, or fame.
Woe is me, Alhama!

 'I lost a damsel in that hour,
Of all the land the loveliest flower;
Doubloons a hundred I would pay,
And think her ransom cheap that day.'
Woe is me, Alhama!

And as these things the old Moor said,
They sever'd from the trunk his head;
And to the Alhambra's wall with speed
'Twas carried, as the King decreed.

 And men and infants therein weep
Their loss, so heavy and so deep;
Granada's ladies, all she rears
Woe is me, Alhama!

And from the windows o'er the walls
The sable web of mourning falls;
 The King weeps as a woman o'er
His loss, for it is much and sore.
Woe is me, Alhama!

Hélas! mon Alhama !

Le roi maure se promenait
par la ville de Grenade,
depuis la porte d’Elvira
jusqu’a celle de Vivarambla.
-  Hélas! mon Alhama! 

 Une lettre lui arriva,
annonçant qu’Alhama était prise.
Il jeta la lettre au feu,
Et tua le messager.
-    Hélas! mon Alhama
!

  Il descend de sa mule
et monte a cheval.
Par la côte du Zacatin
il monta a l´Alhambra.
- Hélas! mon Alhama
!

 A peine fut-il à l’Alhambra,
Qu’aussitôt il ordonnait
de sonner ses trompettes
et ses clairons d’argent.
- Hélas! mon Alhama
!

Escudo de Alhama en el salón de plenos del AyuntamientoEt ordonnait que les tambours
appelassent en en hâte aux armes,
afin que ses Maures l’entendissent,
cela de la plaine et ceux de Grenade.
- Hélas! mon Alhama !

Les Maures en entendant
 la trompette qui les appelle
aux sanglants combats de Mars,
un à un, deux á deux se réunissent
en grande armée.
- Helas! mon Alhama
!

- Alors  parla un vieux Maure;
Il s’exprima ainsi
- Pourquoi nous  convoques-tu roi
 pourquoi cet appel?
- Helas! mon Alhama
!

- “Il faut que vous sachiez, mes amis,
 une nouvelle malheureuse:
daudacieux Chrétiens
nous ont enlevé Alhama”.
- Helas! mon Alhama
!

Alors parla un alfaquí,
 á la barbe rude et blanche:
- “Tu le mérites bien, bou roi!
Bon roi  tu l’auras bien merité.”
- Helas! mon Alhama
!

- “Tu as masacré les Abencérages,
qui étaient la fleur de Grenade.
Tu as accueilli les renégat
de Cordoue la renommée”.
- Helas! mon Alhama
!

- “Pour cela tu mérites, roi,
double peine,
que tu te perdes, toi et le royaume,
et qu’ici se perde Grenade.
- Helas! mon Alhama
!

Espero que mis colegas de Idiomas saquen buen partido a estas versiones de las que seguiremos ofreciendo más detalles (año de las versiones, publicaciones en las que se han incluido, variantes, etc.) Mientras tanto practiquen sus conocimientos lingüísticos recitando en voz alta estos bellos textos que han llevado el nombre de nuestra ciudad por la vieja Europa.

ROMANCE DE LA PÉRDIDA DE ALHAMA

-¡Ay de mi Alhama!

Paseábase el rey moro
por la ciudad de Granada
desde la puerta de Elvira
hasta la de Vivarrambla.
-¡Ay de mi Alhama!

Cartas le fueron venidas
que Alhama era ganada.
Las cartas echó en el fuego
y al mensajero matara,
-¡Ay de mi Alhama!-

Descabalga de una mula,
y en un caballo cabalga;
por el Zacatín arriba
subido se había al Alhambra.
-¡Ay de mi Alhama!

Como en el Alhambra estuvo,
al mismo punto mandaba
que se toquen sus trompetas,
sus añafiles de plata.
-¡Ay de mi Alhama!

Y que las cajas de guerra
apriesa toquen el arma,
porque lo oigan sus moros,
los de la vega y Granada.
-¡Ay de mi Alhama!

Los moros que el son oyeron
que al sangriento Marte llama,
uno a uno y dos a dos
juntado se ha gran batalla.
-¡Ay de mi Alhama!

Allí fabló un moro viejo,
de esta manera fablara:
¿Para qué nos llamas, rey,
para qué es esta llamada
-¡Ay de mi Alhama!

Habéis de saber, amigos,
una nueva desdichada:
que cristianos de braveza
ya nos han ganado Alhama.
-¡Ay de mi Alhama!

Allí fabló un alfaquí
de barba crecida y cana:
Bien se te emplea, buen rey,
buen rey, bien se te empleara.
-¡Ay de mi Alhama!

Mataste los Bencerrajes,
que eran la flor de Granada,
cogiste los tornadizos
de Córdoba la nombrada.
-¡Ay de mi Alhama!

Por eso mereces, rey,
una pena muy doblada:
que te pierdas tú y el reino,
y aquí se pierda Granada.
-¡Ay de mi Alhama!